Neteja de les voltes de la Rambla

Va ser la setmana passada quan, de nit, passava per sota les voltes de la Rambla de Girona. Feia fortor de lleixiu i es veia alguna cosa diferent. L’endemà a l’X (jo encara en dic Twitter) de la vicealcaldessa Gemma Geis vaig constatar que s’havien netejat els fanals, els sostres i les parets de les voltes de la rambla de la Llibertat per iniciativa de l’Ajuntament i de l’àrea de Promoció Econòmica. Hi ha moltes coses a millorar o que directament funcionen malament, i no parlo només de Girona, però quan hi ha coses que es fan bé, o que un creu que ja convenia fer-les, també cal destacar-les.

He escrit o dit diverses vegades que la rambla de la Llibertat havia perdut aquella centralitat que li havien atorgat diverses generacions de gironins. La Rambla era lloc de trobada, lloc per ramblejar, lloc per fer-se veure o deixar-se trobar, el lloc per mirar o ser vist, un espai de socialització, que en dirien ara. Quantes parelles no havien començat un cicle vital a la Rambla? Quantes s’hi havien trencat? Tothom anava els dies assenyalats a la Rambla i també diàriament després de l’institut o de la feina, i fins i tot Pere Madrenys, recordat periodista i amic, va tenir una secció a Ràdio Girona que es titulava Rambla amunt i Rambla avall.

Tot això ha canviat, i molt. La gent més jove s’ha traslladat ara a la plaça de Sant Agustí. A la Rambla hi va molta gent, però els restaurants que n’ocupen una part estan més plens de visitants que de gent del país, o almenys m’ho sembla a mi. Hi ha excepcions, com ara la cerveseria. Jo en recordo L’Arcada i els vermuts que hi havia fet, però també El Got o Can Duran perquè no vaig arribar a conèixer l’esplendor de Can Muntanya. Hi havia i hi ha botigues, però algunes franquícies van substituir noms de tota la vida, encara que n’aguanten. Hi ha vida a la Rambla, molta vida, però és diferent. I quan escric Rambla vull dir també l’Argenteria.

Amb la pandèmia moltes botigues van abaixar la persiana definitivament, però ja n’hi havia de tancades. Unes tanquen i d’altres obren. Llei del comerç i del mercat. I és una llàstima, hi trobo a faltar molts referents. Però és cert que hi ha un espai que ha rebut més que no pas els altres. La part final de les voltes, després de L’Arcada i fins arribar a l’Argenteria. Són un seguit de locals tancats, allà on hi havia hagut farmàcies, òptiques i bancs. Però també botigues de joguines històriques, botigues amb roba de nivell o, darrerament, botigues de discs. I no només està tot tancat i costa d’entendre, sinó que hi havia pintades, poca llum i una sensació de deixadesa. La neteja de llums, locals i sostres és un primer pas. Després hi ha la voluntat municipal de dinamitzar-ho, buscar-ne l’obertura. Això, com també el manteniment, depèn dels propietaris, però és bo que hi hagi voluntat municipal que torni a la vida. L’Ajuntament hi ha posat arbres de Nadal. Tot ajuda.

Amb l’arribada de Nadal, les llums donen vida i a alguns, no a tothom, ens agrada. Si es fa amb seny i abaixant-ne el preu, encara molt millor. I si hi ha la voluntat de dinamitzar una zona que havia quedat enrere, se’n beneficiaran tots els establiments de la Rambla i l’Argenteria. I, de retruc, la ciutadania.