A caminar

Cada vegada són més les propostes que conviden a passejar per tal de poder pensar. Ja fa un anys que professors de la Boston College English van dissenyar i donar a conèixer un Google maps que traçava les passes de Stephen Dedalus i Leopold Bloom, els protagonistes d’Ulyses de l’escriptor irlandès James Joyce. La Societat de Virginia Woolf, a la Gran Bretanya, també va reconstruir les passejades per Londres dels personatges de Mrs. Dalloway. En ambdues novel·les hi ha una forta connexió entre les activitats de pensar i caminar. De fet, els protagonistes ofereixen llargs soliloquis mentre passegen per diferents escenaris de ficció. Ja fa alguns anys que també és tema de conversa i gairebé d’addicció el nombre de passes que hom executa diàriament, ja sigui per anar a la feina, a comprar o d’excursió. La medicina ha demostrat que quan ens posem a caminar el cor bombeja més ràpid tot fent circular més sang i oxigen cap a tots els òrgans del cos, inclòs el cervell, la qual cosa beneficia l’acte de pensar. Propostes com aquestes em venen al cap després d’escoltar les múltiples reflexions que s’han fet dels resultats de l’informe Pisa a càrrec, però, dels que no han posat un peu en una aula. En canvi, als que s’hi passegen diàriament, ni cas. Potser que s’ofereixin rutes escolars.