Ara sí que es pot?

Dijous el govern espa­nyol va enun­ciar que es pro­hi­birà l’accés dels joves al con­sum de por­no­gra­fia a inter­net. Enho­ra­bo­nes i aplau­di­ments a tort i a dret! Petons i abraçades! El pri­mer objec­tiu de l’anunci ja estava com­plert. La men­tida podrida directa a la vena sem­pre té efecte. Només uns pocs ciu­ta­dans es pre­gun­ta­ven com és que fins dijous era tècni­ca­ment impos­si­ble. És una de les cons­tants d’aquest show de Tru­man per­ma­nent i total en què vivim. Hi ha qüesti­ons que d’un dia per l’altre, per art de màgia, pas­sen de la con­vicció gene­ra­lit­zada que no poden ser i que a més a més és impos­si­ble, a l’anunci pompós i omni­pre­sent que ja ho tenim. La fe del con­vers fa mira­cles, i els matei­xos que et dona­ven els mil argu­ments que ens con­dem­na­ven a la situ­ació, de cop des­co­brei­xen camins al cel i se’ls obren les aigües del mar. En casos molt i molt impre­sen­ta­bles, com el de Merit­xell Batet i el regla­ment del Congrés, que no per­me­tia par­lar en català, se’ls con­vida a fer mutis. Però en casos com el de la pro­hi­bició del con­sum de por­no­gra­fia a mai­nada i ado­les­cents, tot és pàtria. El rea­lit­za­dor del show de Tru­man que fins ara deia que no ara diu que sí. Però és men­tida. Era men­tida abans i és men­tida ara. Cre­a­ran la il·lusió que poden tallar-ho perquè ho neces­si­ten per revi­ta­lit­zar l’audiència. La rea­li­tat és molt més com­plexa. Ni abans s’hi podia fer tan poc. Ni ara hi podran fer tant. El temps, per tes­ti­moni!