Llums i ombres de l’acord de l’ICS

El passat 22 de novembre es va signar el III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut (ICS), el nou conveni laboral de l’empresa pública més gran de Catalunya que engloba més de 50.000 persones treballadores.

Han estat dos anys de procés negociador per actualitzar l’anterior acord, que datava de 2006. 17 anys d’espera que són un símptoma inequívoc de l’escassa voluntat política de millorar les condicions laborals dels professionals d’un sector cabdal per a la nostra societat, tal com es va demostrar al març de 2020.

I aquest vegada, Metges de Catalunya (MC) ha signat l’acord, que té llums i ombres, però que, en termes generals, inclou algunes millores que avancen en la direcció correcta i poden contribuir a allò que és urgent: la captació i retenció de professions mèdics al sistema públic de salut. Amb tot, també hem de recordar que aquestes millores en condicions laborals i retributives, tot i corregir alguns greuges històrics, no incideixen sobre el moll de l’os de l’assistència sanitària.

Perquè, cal dir-ho, es tracta d’un acord necessari per posar al dia les retribucions i racionalitzar les jornades, però no entra a regular qüestions que preocupen el personal facultatiu, les velles i les noves generacions de metgesses i metges. La conciliació de la vida personal i laboral; la disminució de la sobrecàrrega assistencial; la planificació de recursos en funció del territori i tenint en compte la demografia mèdica; la delimitació clara de les competències professionals o la necessitat d’integrar la formació, la docència i la recerca com part del treball diari per tenir els professionals millor formats i més estimulats. Totes aquestes qüestions que, insisteixo, no són menors, no s’han contemplat en aquest acord.

Per tot això, MC considera que la signatura de l’acord no és el final de cap camí i no condiciona els seus objectius. És necessari un altre tipus d’acord, molt més profund i ambiciós, que se surt de les cotilles d’un conveni laboral. El conveni mèdic, tantes vegades reivindicat i tan poques escoltat, pot englobar tot allò que queda fora d’un marc estàndard de relacions laborals. Aquest és el veritable espai de negociació de les especificitats de la professió mèdica, un instrument imprescindible per regular aquelles qüestions que van més enllà d’un conveni col·lectiu.

Per fer-ho possible, necessitem un govern valent, amb autoritat i determinació per entomar els reptes i prendre decisions orientades a la sostenibilitat i la qualitat de la sanitat pública del nostre país. I això passa per superar els òrgans clàssics de la negociació i la participació, i per l’establiment d’aliances amb socis fiables i qualificats.

Des de MC proposem al Departament de Salut i a la mateixa Presidència de la Generalitat un diàleg directe i obert sobre el model sanitari català. Tenim propostes i arguments, i parlar-ne és una necessitat imperiosa per evitar el col·lapse del sistema. Posem-nos-hi.