Un agraïment

Apro­fi­tant les fes­tes nada­len­ques, vol ser aquest un arti­cle d’agraïment. Un racó entre l’opinió, l’anàlisi i la infor­mació per dedi­car-li un immens “Gràcies” perquè, d’entre les mol­tes coses que podia haver triat, ha optat per aquest diari. Això en una elecció que a dia d’avui es plan­teja com a pràcti­ca­ment infi­nita. Perquè, i sense ànim de donar idees, podria haver esco­llit un altre diari, revi­sar les xar­xes soci­als o fer-hi un post, escol­tar la ràdio o un pòdcast, mirar la tele o optar per una sèrie en una de les mol­tes pla­ta­for­mes... perquè els mit­jans tra­di­ci­o­nals, avui, amb aquest ven­tall immens de pos­si­bi­li­tats i for­mats, com­pe­tim, fona­men­tal­ment, pel temps. Un temps limi­tat. I que vostè inver­teixi un bocí del seu per endin­sar-se par­ci­al­ment o total­ment en les pàgines (físiques o digi­tals) que els de la casa ens esfor­cem a fer ben fetes cada dia, és un motiu d’agraïment immens. Són moments com­pli­cats per a uns mit­jans tra­di­ci­o­nals que la revo­lució tec­nològica ha fet min­var de manera dràstica en els for­mats clàssics, men­tre es con­so­li­den en el digi­tal. Explica el novel·lista ame­ricà John Irving que sem­pre que escriu ho fa pen­sant en els seus lec­tors com una única per­sona. O el que seria el mateix: vostè. Gràcies per ser-hi. I molt bon Nadal.