D’aquí a poc serem a l’any 2024 i vaticino, pel que serveix, que hi passaran les coses següents: la guerra a Gaza s’acabarà i es descobriran encara més crims comesos tant per l’Estat d’Israel com per Hamàs/Gihad Islàmic; la coalició ultradretana liderada per Benjamin Netanyahu caurà i Israel es veurà obligat a parlar seriosament de la creació d’un estat palestí; la guerra a Ucraïna no s’acabarà però el govern de Putin serà cada cop més precari a causa de la pressió d’una part creixent de la població civil russa; l’exèrcit ucraïnès rebrà el suport actualment bloquejat per Viktor Orbán i una colla de republicans americans que tenen un coneixement insuficient de la realitat; la premsa internacional continuarà obviant els conflictes al Sudan, el Iemen, la RDC o Somàlia, entre d’altres; el rei Carles III d’Anglaterra farà el ridícul (un cop més) però no se sap exactament com; l’audiència del discurs nadalenc de Felip VI d’Espanya caurà encara més del que ho ha fet aquest any; Trump dirà més coses sinistrament estrafolàries, però no tornarà a presidir els Estats Units; pertot arreu hi haurà més incendis, huracans, inundacions i onades de calor; la violència masclista no deixarà d’existir, enlloc; el català es parlarà al Parlament Europeu i la literatura catalana es traduirà encara més, fins i tot a Espanya; hi haurà amnistia a Catalunya, malgrat les pressions de certs bisbes i jutges espanyols; els polítics de Vox faran declaracions cada cop més semblants a les dels franquistes dels anys quaranta; als mercats estrangers es vendrà més cava i menys prosecco; els nous llibres dels Germans Miranda i les Germanes Quintana sortiran abans de Sant Jordi, com també ho farà la nova novel·la de Jordi Puntí; la paraula totis desapareixerà, menys a Mèxic, on és el nom d’una marca de patates fregides; i tots farem anys menys aquells (o aquelles o aquellis) que no en faran. En general, soc optimista.