No és bruixa qui vol, sinó qui pot i en sap. La bruixa actual és la dona que endevina, enlluerna, intueix i transforma. La dona que té el poder de connectar i de dominar la màgia quotidiana sense que es noti. A través d’aquest poder, canalitzem estats d’ànim, invoquem esperits i protegim persones. Clarividència, telepatia, astrologia, meditació i connexió amb la natura, sobretot amb els cicles lunars –encara al·lucino quan una dona diu que no sap quan ovula, per exemple, o quan algú afirma que la lluna no l’afecta en res–. I alhora hem heretat una saviesa i un coneixement ancestrals de no se sap on. Ens agrada el color vermell, sovint ens diuen satàniques i ens importa un rave. Estigmatitzades i demonitzades durant molts segles, hem deixat l’escombra, el barret de punxa i els cabells plens de nusos i ara ens pintem els llavis molsuts i parlem de literatura en públic. De petites ens diuen fada, perquè tenim rostres angelicals, una timidesa extrema i fem coses diguem-ne estrambòtiques. La fada es transforma en bruixa quan coneix el motor, el desig, la transgressió, l’empoderament femení. “Ets bruixa”, una sentència que m’han disparat als nassos desenes de vegades i que, amb els anys i veient la cara d’estupefacció de qui la diu, m’he anat creient com si fos un manament de la santa mare vida. Les bruixes contemporànies sabem que ho som no perquè ens ho diguin, sinó perquè ho sentim així. De vegades atraiem i de vegades fem por. La bruixa, com l’artista, neix, no es fa. Som dones fortes i incompreses, implacables i alhora vulnerables. I ens la porta molt fluixa, que rima amb bruixa.