Els pares demanen que es reguli l’ús dels mòbils per llei, però, en canvi, any rere any avancen la compra d’aquests dispositius a infants cada cop més joves. Sorprenent. Les contradiccions de la societat del segle XXI es repeteixen precisament en aquests models de conducta en què els adults reclamen allò que no estan disposats a fer. L’excés de consum forma part d’aquests hàbits que no estem disposats a canviar malgrat les reivindicacions d’un món més sostenible i segur. Devem ser contradictoris de mena. L’última queixa aterra en l’obligatorietat de portar mascareta en els centres de salut justificant una vulneració del dret privat i individual i reclamant la famosa llibertat que va fer popular la presidenta de la comunitat de Madrid i que s’ha fet seva Vox. L’interès per la col·lectivitat i el seu benestar va a la baixa i això malgrat saber que les pandèmies han vingut per quedar-se arran de l’estrès al qual sotmetem aquest planeta. Abusem tant dels plàstics que hem convertit un risc ambiental en un risc per la salut a causa de l’excés de microplàstics, aquells que no es degraden, i poden anar a parar a la cadena alimentària dels humans. La toxicitat silenciosa l’anomenen, però, en canvi, el consum d’envasos no es redueix ni a les llars ni a les empreses. Vivim en contradicció permanent.