Desori a Junts

Durant els últims dies hem vis­cut un nou epi­sodi del desori intern que viu l’espai polític que avui s’ano­mena Junts i que abans s’havia ano­me­nat de diver­ses i cre­a­ti­ves mane­res. Ara mateix al seu grup par­la­men­tari hi ballen un parell d’escons, amb dues dipu­ta­des que for­mu­len greus acu­sa­ci­ons d’asset­ja­ment i de com­por­ta­ments mas­clis­tes vers els seus com­panys. Lluny de tro­bar empara i com­prensió entre els cor­re­li­gi­o­na­ris, una d’elles ha estat expul­sada del grup, tot i que sem­bla que no té intenció de renun­ciar a la seva acta i pas­sarà a la cate­go­ria de “no ads­crita”. L’altra encara està de baixa mèdica. Rere la tri­fulga hi plana la divisió entre el sec­tor “bor­ras­sista” i el “turu­llista”, una batussa que ja fa temps que dura i que es va tan­car en fals amb el congrés del par­tit cele­brat a l’Hos­pi­ta­let el juliol del 2022. Paral·lela­ment, s’ha sabut que l’excon­se­ller d’Inte­rior Miquel Sàmper trenca el car­net pels entre­bancs posats per la seva for­mació a la llei d’amnis­tia, un movi­ment al Congrés dels Dipu­tats només com­pren­si­ble dins la dinàmica habi­tual de juga­des mes­tres a última hora i d’astra­ca­na­des pen­sa­des per sor­tir als titu­lars. Aquest estat de des­com­po­sició s’arros­sega des del 2015, començant amb el des­man­te­lla­ment de l’antiga fede­ració que havia gover­nat Cata­lu­nya durant dècades, i pas­sant per diver­sos can­vis de nom i escis­si­ons. Una tendència de nou anys de durada que no sem­bla que hagi de ces­sar, si a cada nou frag­ment del tren­cadís hi apa­rei­xen bàndols enfron­tats. Tot ple­gat no pas­sa­ria de ser un espec­ta­cle per mirar-se ben asse­gut en una butaca i picant d’un cubell ple de cris­pe­tes, si no fos per la noci­vi­tat de tenir un dels prin­ci­pals actors de l’inde­pen­den­tisme fent movi­ments espasmòdics, impre­vi­si­bles i incom­pren­si­bles, con­ver­tint-se en un inter­lo­cu­tor poc fia­ble, sem­pre sub­jecte al desen­llaç de l’enèsima esca­ra­mussa interna.