‘Parlez-vous français’

“Sempre faig la broma però recordo quina és la realitat. Els estudiants francesos que porten quatre anys a Vic encara no saben on és la Creu de Gurb”, explica Carles Parés, el coordinador del grau en fisioteràpia de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La carrera al campus universitari de la capital d’Osona celebra aquest curs el seu 25è aniversari amb un 70% dels matriculats provinents de França.

“La intenció dels francesos que venen a Vic no és conèixer una altra cultura ni tenir cap experiència multicultural. Venen a obtenir un títol”, resumeix Parés. El fenomen ha estat progressiu els últims deu anys, i no només a Vic. També a Manresa i sobretot a Girona estan desbordats de francesos amb procedències molt variades, no solament del sud; fins i tot d’Alsàcia, de la Normandia o de París.

L’ofici de fisioterapeuta està ben pagat a França, té prestigi, està ben integrat al sistema sanitari amb rehabilitacions prescrites de manera habitual i té una tradició que es remunta a la Primera Guerra Mundial. Però la demanda i les bones possibilitats laborals al país de l’hexàgon no casen amb la minsa oferta formativa francesa que fins fa poc no tenia rang universitari. En haver-hi poques places, la majoria en centres petits, molts estudiants gals es desplacen a Catalunya. El boom també s’explica perquè el lloguer de pisos a Vic és més barat que a Barcelona, perquè per carretera des de Montpeller és una distància assumible, perquè la UVic ha fet promoció a l’Estat veí i pel boca-orella.

Les fonts consultades descriuen l’estudiant francès com competitiu, poc amant de les vagues –no entenia que es perdessin classes pel procés independentista ni tampoc pel 8-M–, educat però distant –tracta de señor o de monsieur els docents– i sense domini d’idiomes. Moltíssims arriben a Osona sense un borrall de català ni d’espanyol.

El professor Dani Jiménez recorda que quan a Espanya no hi havia tanta oferta universitària de físio, molts joves d’arreu de l’Estat es matriculaven a Vic, les classes eren 100% en català, i això no era cap problema. Amb els francesos és diferent. Ara la UVic té uns 160 inscrits. Té un grup de matí en català, amb estudiants autòctons més algun de la Catalunya del Nord; i dues línies de tarda, on es fan les classes en castellà, ocupades pels francesos. Alguns professors creuen que la docència en castellà tampoc millora el seu aprenentatge general. Tanmateix, diuen que es podria replantejar.

Mentre l’altre dia jo intentava entendre com s’aprenen o no les llengües, vaig topar amb un anunci d’una perruqueria en francès al carrer Miramarges. I a prop de l’estació vaig sentir una conversa, que si bé res té a veure amb la qüestió de la fisioteràpia, il·lustra les altres motivacions en la lliure circulació juvenil europea. Amb un clar deix masclista i frívol, dos nois catalans desmitificaven l’excel·lència del programa Erasmus:

—Saps que la Maria ha marxat d’Orgasmus?

—Ha! ha! ha!

—Ja ho sap en Marc? Aviat no passarà per les portes.