Exili

Exili. “Pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria amb prohibició d’entrar-hi. Obligació de viure fora d’un lloc, lluny d’una persona, que hom enyora. Sojorn obligat fora de la pàtria.” Aquesta definició presideix l’entrada al Mume, el Museu Memorial de l’Exili. Ubicat a la Jonquera, és el primer equipament museístic dedicat a preservar la memòria i el llegat de l’exili republicà provocat per la Guerra Civil Espanyola. Reflexiono sobre la paraula exili després de poder participar en una visita guiada amb companys dissabte passat pel Mume. Exili és l’allunyament, forçós, del territori d’un estat, especialment per motius polítics. Exili és soledat. Exili és enyorança i pena. Exili és Marta Rovira i és Carles Puigdemont. Exili són els versos de Pere Quart escrits des de Xile: “Abans de passar la ratlla, / m’ajec i beso la terra / i l’acarono amb l’espatlla.” I els de Clementina Arderiu, “Barcelonina / soc més que mai”, i els versos de tants altres. També dels que no van poder deixar cap testimoni perquè no en sabien o no podien. L’any 2017 la Generalitat de Catalunya va instituir el 5 de febrer com el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, data en què es commemora que els màxims representants de les institucions republicanes, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del govern basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio, van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli (la Vajol), juntament amb centenars de civils. El govern de la Generalitat ha fet una aposta clara en els darrers anys per reivindicar aquesta memòria democràtica que s’exposa al Mume. També és una aposta clara del govern que el Departament de Justícia s’anomeni “de Justícia, Drets i Memòria”. Perquè reparar la memòria democràtica és de justícia. Per tant, el dia 12 de maig també va d’això, d’exili i reparació democràtica. De continuar recuperant la memòria democràtica i el patrimoni memorial, de continuar apostant per la recerca científica i la difusió en l’àmbit de la memòria, de continuar impulsant la localització de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, de contribuir a localitzar les fosses comunes existents a Catalunya. El 12 de maig continua anant de llibertat.