Els nadons també tenen el seu ‘spa’

L’altre dia vaig veure un local comer­cial on s’anun­ci­a­ven com a experts en l’esti­mu­lació aquàtica dels més petits. Ho com­bi­na­ven amb mas­sat­ges amb olis ecològics pro­pis. Sem­bla que que­den lluny els temps en què l’estratègia de moti­vació per fer-los gau­dir de l’aigua es limi­tava a ficar el colze a la banyera per garan­tir una tem­pe­ra­tura agra­da­ble i els mas­sat­ges con­sis­tien a refre­gar-los una mica de crema, que no era ecològica però sí pròpia, perquè sovint li posa­ves la mateixa que com­pra­ves per a tu. Tor­nant a aquest local, que havia sigut durant molts anys una mena de fer­re­te­ria espe­ci­a­lit­zada en pro­duc­tes per a pis­ci­nes, la trans­for­mació expe­ri­men­tada és una bona demos­tració del signe dels temps que cor­ren. Diu el sociòleg Gilles Lipo­vetsky que els humans dedi­quem cada cop més temps a l’oci, els esports i les diver­si­ons. No seré jo qui posi en dubte els efec­tes posi­tius que l’esti­mu­lació aquàtica té sobre els més petits. A qui no li hau­ria agra­dat gau­dir d’un spa ja durant els pri­mers anys de vida. El que deixa palès aquest tema és que cada cop més per­so­nes tenen la neces­si­tat de recórrer al benes­tar per­so­nal i a l’oci, pot­ser per esca­par-se de ruti­nes insu­por­ta­bles i estres­sants, pot­ser per aquesta incon­tinència que ens du a mos­trar al món que tenim una vida enve­ja­ble, encara que sigui men­tida. I evi­dent­ment totes aques­tes fei­nes ocu­pen gent que, al seu torn, neces­si­ta­ran també esbar­gir-se i des­con­nec­tar per tal de poder fer front al seu dia a dia amb un mínim de garan­ties. En aquest món d’oci que ens hem vol­gut rega­lar, sem­bla que la satis­facció per­so­nal també és difícil d’asso­lir i, per tant, no està gens mala­ment que ja de ben petits ens aju­din a pre­pa­rar-nos per a la vida tirant-nos a l’aigua.