ETA i altres fantasmes electorals

Els par­tits uni­o­nis­tes solen treure fan­tas­mes del bagul quan van que­dant endar­re­rits en les cur­ses elec­to­rals de Cata­lu­nya o del País Basc, perquè cre­uen que fent por a l’elec­to­rat acon­se­gui­ran fre­nar el vot de l’inde­pen­den­tisme i de l’auto­no­misme menys dòcil. A Cata­lu­nya, la cam­pa­nya no comença fins dijous vinent a mit­ja­nit, però aquí ja fa temps que sabem amb quina mena d’espan­talls pro­va­ran de fer recu­lar el vot sobi­ra­nista. Amb una bona colla de diri­gents polítics con­dem­nats i inha­bi­li­tats pel procés o a l’exili, amb una per­se­cució judi­cial que no s’atura i que ja compta amb més de 3.000 repre­sa­li­ats, amb un inde­pen­den­tisme més divi­dit i pola­rit­zat que mai i amb una amnis­tia que penja d’un cor­dill, no cal reme­nar gaire el bagul: la recu­pe­ració de la con­vivència serà el papu prin­ci­pal i la millor metàfora de la ren­dició que ens vol­dran enco­lo­mar.

Al País Basc el fan­tasma de la por és sem­pre ETA i ja es veia a venir que no s’arri­ba­ria al dia de reflexió d’avui sense que fes acte d’apa­rició, sobre­tot després que dife­rents son­de­jos hagin coin­ci­dit que EH Bildu podria ser el par­tit més votat aquest diu­menge. Al PP i al PSOE, al cap de tretze anys que ETA va aban­do­nar la lluita armada, encara els és impres­cin­di­ble que l’esquerra abert­zale pagui regu­lar­ment un peatge de con­trició. Es veu que tots aquests anys els sem­bla massa temps sense treure’n rèdit però, en canvi, tro­ben que són pocs per reconèixer que van ser còmpli­ces de la repressió sag­nant con­tra l’inde­pen­den­tisme basc i del ter­ro­risme d’estat. Mal­grat tot, el can­di­dat a lehen­dakari d’EH Bildu, Pello Otxan­di­ano, ha mani­fes­tat explícita­ment que no vol caure ni en la trampa d’humi­liar-se rei­te­ra­da­ment ni en la de recla­mar reci­pro­ci­tat en els pene­di­ments, perquè con­si­dera que aquesta acti­tud no faci­li­ta­ria la recon­ci­li­ació. Vet aquí per què els son­de­jos li són favo­ra­bles.