El 12-M de què no es parla

Cada vegada són més aquells votants que veu­ran incre­men­tada l’escletxa que exis­teix entre el seu vot i la seva iden­ti­tat. Es plan­teja un futur esce­nari de debat més enllà del plu­ra­lisme que, des del punt de vista de la glo­ba­lit­zació, es podria defi­nir que cobreix una certa homo­geneïtat en ter­mes iden­ti­ta­ris vers la rea­li­tat de les soci­e­tats occi­den­tals amb les ara dub­to­sa­ment men­ci­o­na­des ‘mino­ries’.

Mal­grat els esforços soli­da­ris que han inten­tat omplir el buit ins­ti­tu­ci­o­nal, s’observa l’apro­pa­ment d’aquests als grups polítics que pre­nen una direcció recep­tiva a un canvi de visió d’altres rea­li­tats a l’esce­nari polític de pri­mera línia, almenys en dis­curs. Aques­tes noves rea­li­tats inclo­uen altres cre­en­ces i cul­tu­res desen­vo­lu­pa­des des de i amb gene­ra­ci­ons pre­sents i futu­res dins d’occi­dent. Malau­ra­da­ment, la res­posta dels opo­si­tors, inte­grats prin­ci­pal­ment per grups extre­mis­mes que temen tre­ba­llar davant d’un fet indis­cu­ti­ble, és la que ha ater­rat en l’edu­cació social sobre la mun­di­a­lit­zació. Aquells que diuen ser anti­es­ta­blish­ment per con­ser­var l’esta­bi­li­tat que inte­gra violències gene­ra­ran més desi­gual­tats soci­als. Apel·len a can­vis per incloure’s a ells matei­xos en el club dels pri­vi­le­gis del sis­tema i con­ti­nuar opri­mint. La lluita no és con­tra els seus homòlegs, sinó con­tra qui encara és opri­mit i invi­si­bi­lit­zat pel sis­tema. I amb ells matei­xos, és clar. Quan ser tan ric en múlti­ples iden­ti­tats suposa ser també de dins, toca ser més cohe­rents i adop­tar una acció pro­ac­tiva al foment de la plu­ra­li­tat inte­gral, sobre­tot, per aquells que sem­blen tenir la volun­tat d’inte­grar les deman­des que fins ara han estat ocul­ta­des política­ment per la super­vivència del sis­tema. Tenim evidència de la forma que adop­ten les soci­e­tats hete­rogènies en altres països euro­peus. Però també una mos­tra de com només la cre­ació d’una unió dins d’una homo­geneïtat sos­tin­guda per la renúncia a iden­ti­tats que també cons­ti­tu­ei­xen l’essència d’aquests votants, fa peri­llar la plu­ra­li­tat. Quin serà el model d’esce­nari polític català amb una par­ti­ci­pació elec­to­ral de per­fils més hete­ro­ge­nis que mai? Quan el con­flicte entre el vot i la iden­ti­tat de tar­gets nous entri en joc, cal­dran posi­ci­ons sòlides i for­mi­da­bles.