Ara que, finalment, la gran incògnita ha estat desvelada –es queda–, toca fer avaluació de danys de la tempesta elèctrica provocada per l’inquilí de La Moncloa. Vist que continua al càrrec i que poc de substancial canvia, la preocupació se centra ara a comprovar l’impacte de tot el número orquestrat per Sánchez en les eleccions del 12-M a Catalunya. D’entrada, no se li pot negar que, generant el suspens al voltant del seu dilema i la possible marxa, el president del govern espanyol ha aconseguit acaparar tots els focus i eclipsar la campanya catalana. Però més enllà d’aquest protagonisme mediàtic, quins rèdits obtindrà el PSC i el seu candidat de tota aquesta posada en escena del líder del PSOE? Com perjudicarà l’independentisme o els rivals unionistes? Confesso la incapacitat per interpretar tants girs de guió, jugades mestres, conills sortits del barret, piruetes, regats, caramboles, acrobàcies i tacticismes de tota mena. Per a això ja hi ha spin doctors i estrategs polítics. El que sí que veig és que tot aquest joc efectista, tot aquest desplegament de focs artificials ens distreu del debat essencial, del contrast racional de projectes polítics que –se suposa– ha de propiciar la campanya. Potser la regeneració democràtica també va per aquí.