Arribats a aquest punt de campanya, s’acostuma a dir que el peix ja està venut. Aquesta vegada, però, sembla que és just al contrari: tot el peix està per vendre. Només cal mirar les enquestes; l’últim sondeig del CEO diu que només 6 de cada 10 ciutadans tenen clar que aniran a votar, i entre els que aniran a votar hi ha un 40% d’electors que encara no han decidit el seu vot. És una xifra altíssima, demostra que el moment polític és incert i que de moment l’opció política guanyadora es diu “desafecció” (un 78% de les persones enquestades reconeix que està seguint la precampanya electoral amb “poc o gens d’interès”).

Abans de vendre el peix, però, s’ha de sortir a pescar, i aquests dies assistim a una cursa contra rellotge dels partits per mobilitzar els seus propis electors i fer decantar els indecisos. I per “mobilitzar” em refereixo a una cosa tan senzilla com sortir de casa diumenge que ve i anar a posar la papereta dins de l’urna.

Els candidats sobiranistes no ho tenen gens fàcil; el PSOE va irrompre amb una maniobra de victimisme de Pedro Sánchez que ha posat el focus a Madrid, és a dir, ha espanyolitzat la campanya i ha facilitat el terreny al PSC. Mentre el debat de la campanya sigui sobre el fang de Sánchez serà bona aquella frase que diu “a río revuelto, ganancia de pescadores” i que en català es tradueix com “si hi ha maror, peix en abundor”. I aquí és on els independentistes tenen el gran repte: que en aquest mar revoltat d’indecisos no només hi pesqui el PSC, i que la nit electoral l’aritmètica parlamentària permeti una suma sobiranista que, per ara, les enquestes no reflecteixen. Queden set dies.