Amb els resultats del 12-M encara fumejants, ens encaminem ja a la pròxima cita electoral, les europees, que tindran lloc abans d’un mes. Encara que tradicionalment menys considerades, la veritat és que hi ha molt a dir a Europa en l’actual context, tal com es va posar de manifest ahir en el debat al Col·legi de Periodistes de Barcelona La UE a les urnes: què hi ha en joc a les eleccions del 9 de juny?, organitzat per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i la Fundació Catalunya Oberta. Dels diversos motius de preocupació assenyalats pels ponents –els corresponsals Anna Bosch, Joan Raventós i Laia Forès–, com ara l’ascens sostingut de l’extrema dreta i la seva estratègia de desactivar la Unió des de l’interior, o la rebaixa d’ambició en els objectius climàtics per apaivagar la revolta del camp, jo destacaria la poca contestació social que ha rebut el discurs de remilitarització que ens ha portat la guerra a Ucraïna. No tant per apatia, sinó perquè ha anat fent forat en l’ànim dels ciutadans la percepció d’amenaça que representa Rússia, més evident en els països veïns però que s’ha anat estenent també més cap a l’oest del continent. D’aquestes pors, i de moltes altres coses, aniran també les eleccions del 9 de juny.