Embassaments en remuntada, més de 200 hectòmetres cúbics a les conques internes, fins i tot Boadella i l’aqüífer de la Muga donen una treva. Al maig ha plogut cada dia un raig i s’apunta que el juny també arriba amb aigua. Restriccions matisades, piscines plenes i de caps a l’estiu amb optimisme! I ara què? Doncs ara (o quan hi hagi govern, que aquesta és una altra història) aprofitem una situació idònia per planificar bé, per estructurar el servei d’aigua potable amb coherència, pensant que hi haurà més fases seques –de fet, continuem amb les reserves baixes– però sense la soga al coll com fins l’abril. Prendre decisions entre l’espasa i la paret no és la millor manera de governar res, ni la vida d’un mateix ni el futur d’un país.

Igual com passa en l’energia, encertar quina composició ha de tenir el mix de l’aigua és la clau. La dels embassaments només s’ha de potabilitzar per injectar-la a la xarxa i el cost d’aquest procés és ínfim en comparació amb el dessalament, que, a més, genera residus. Però també hem de poder regar els camps perquè la sobirania alimentària i la producció agrària han de ser innegociables per qualsevol territori que vulgui tenir un futur. Encaminar l’aigua residual depurada –regenerada– cap als usos agraris i industrials és una via de trànsit gairebé obligatori, així com afrontar d’una vegada l’eliminació del reg a manta en les zones on encara es practica. Dir-ho potser és impopular, però no pot tornar a passar que els regants del canal Segarra-Garrigues –que disposen de sistemes eficients en ser instal·lacions modernes– pateixin restriccions perquè molts dels regants de l’antic canal d’Urgell encara inunden els camps. S’han de modernitzar, amb les ajudes que calgui, perquè quan totes dues infraestructures capten aigua d’allà mateix els regants d’una i altra han de poder estar en igualtat de condicions.

La sequera del 2008 va fer veure la necessitat de dessalar l’aigua del mar. Però el conseller Baltasar va pelegrinar a Montserrat i va ploure. Les dessaladores es van alentir o aturar. Ara les hem trobat a faltar fins al punt que ajuntaments i sector turístic havien tirat pel dret i se n’havien buscat de pròpies, per si la Moreneta ara no se sentia invocada. El pròxim govern té l’oportunitat de mostrar que va prendre nota d’aquell error.