No entenc com hi ha catalanistes que no entenen que el present i el futur de Catalunya és Europa. L’Europa occidental, la més coneguda pels catalans, a la qual podem afegir el Regne Unit i arribar pel costat oriental fins on sigui possible. No entenc per què no són europeistes, ja que l’alternativa teòrica seria el principat d’Andorra o el de Mònaco.

La solució Brexit que ha inventat la Gran Bretanya no és possible per raons geogràfiques. Catalunya no és una illa, sinó un territori ben unit al que és el continent europeu.

Europa, com a unitat política, va néixer després de la Segona Guerra Mundial. Va créixer amb dificultats fins que arribà a un punt de gran transcendència: la moneda única. Des d’aleshores, Europa manté una situació estàtica i sense moviment cap a endavant, ni tampoc cap enrere.

La independència de Catalunya només es pot entendre com la d’un estat vinculat a uns Estats Units d’Europa, que tindria una estructura pròpia, més autònoma pel que fa als estats que componen els Estats Units d’Amèrica. Això significaria una vinculació especial amb Espanya, que no es pot ignorar, per un problema geogràfic i històric. La independència representaria la desaparició del centralisme madrileny, que tant mal ha fet i està fent a l’economia catalana. D’altra part, no es podria negar que Catalunya hauria de cedir algunes competències a la capital europea, sigui Brussel·les o una altra.

M’agradaria saber si hi ha una alternativa, però trobo absurd que algunes persones considerin de poca importància les eleccions del pròxim diumenge. Són molt importants, i ho serien encara més si la votació a Catalunya fos una votació al marge dels grans partits espanyols. Ens interessa distingir-nos d’Espanya, i això només es pot fer adherint-nos a l’Europa ja esmentada.

Som europeus, com ho són també els andalusos o els asturians. Només que aquests ho serien a través d’un Estat espanyol, mentre que nosaltres aniríem pel nostre compte. L’economia catalana ha d’augmentar les seves relacions amb Europa, però no oblidar que a més a més és una possible potència mediterrània, que pot tenir una relació especial amb un renaixement dels països del Magreb i de la Mediterrània oriental.

Pel que fa al projecte de Països Catalans, dependrà, com és lògic, de la voluntat dels valencians, dels balears, de la Catalunya del Nord i de les poblacions de la Franja. No hi podem fer altra cosa que presentar Catalunya com un país modèlic i amb una economia vinculada a les noves estratègies mundials.

Demano, per tant, una alta participació en les votacions del proper diumenge. I a favor dels partits catalans. D’altra manera, el nostre futur serà una mica més fosc que el que tenim ara i es mantindrà la dependència de Madrid. Els historiadors sabem prou bé el mal que ens ha fet aquesta dependència. I l’única alternativa és la que estic defensant en aquest article o una solució que tingui en compte que Catalunya és europea per història, per cultura i sobretot per la llengua.

Recordo un llatinoamericà que no m’entenia quan li demanava oli. Aquest element es diu oil en anglès, olio en italià, huile en francès i aceite en castellà, que deu tenir una procedència àrab.