El banc que voldria tancar
La seva missió no és acumular riquesa, sinó repartir aliments
Conec un banc que té com a únic objectiu poder tancar algun dia perquè la seva missió no és acumular riquesa, sinó repartir aliments i els seus dirigents sempre diuen que tenen l’esperança que aquest dia arribi i que no siguin necessaris perquè haurem estat capaços de posar fi a la pobresa. Ara com ara, tot fa pensar que això queda lluny.
El Banc dels Aliments de Girona va presentar fa uns dies la seva memòria anual i les dades continuen sent desoladores. Segons diuen, la pobresa a Espanya ja afecta un 26,5 per cent de la població resident, una xifra que ens hauria d’amoïnar molt i que hauria de fer-nos reflexionar sobre la societat que estem creant entre tots plegats. Perquè malgrat aquesta trista situació, els resultats del Banc no són bons. L’any passat es va repartir un 14 per cent menys d’aliments i la xifra de persones ateses es va reduir en un 3,3 per cent. És a dir, si ho traduïm, significa que amb la feina –immensa!– que fa el Banc només es cobreix un 11,6 per cent del que es considera dieta alimentària. I per acabar-ho d’adobar, la Unió Europea ha decidit canviar el sistema d’ajuts suprimint els anomenats fons d’ajuda europea per a les persones més desafavorides. Aquest sistema, que suposava el 22 per cent dels ingressos de menjar del Banc dels Aliments, serà reemplaçat per una nova fórmula basada en targetes moneder que, pel que sembla, a les comarques gironines només arribaran a un deu per cent de la població necessitada. O sigui, que anem enrere com els crancs i ho fem en aspectes essencials com les ajudes a les persones més necessitades.
Potser sí que el Banc dels Aliments haurà de tancar, però no serà pas per manca de clientela necessitada de la seva bona tasca, sinó per la manca de consciència social respecte a un problema que afecta milers de conciutadans i que massa sovint fem veure que no existeix o que no va amb nosaltres. Malauradament massa sovint també, només ens recordem del Banc únicament quan fan les campanyes del Gran recapte, mentre que la necessitat de poder tenir ajuts per al menjar és diària i no només un cop o dos l’any. Això sí, des de l’Estat prioritzem els altres bancs; no fos cas que algun desaparegués.
