Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Relax

En el nostre llenguatge corrent s’ha introduït un mot que no fa gaires anys no utilitzava ningú: relax. El mot existia, és clar, però de fet només l’aplicaven els especialistes quan es referien a la relaxació mental, a la relaxació muscular, etc.

La progressiva tensió que afecta l’home d’avui –i la consciència d’aquesta tensió– ha fet que el concepte de relax s’hagi difós prou àmpliament, i penso que l’èxit del mot pot explicar-se, en bona part, pel seu aire exòtic. D’alguna manera ja teníem un precedent en allò de “vaig a fer pànxing” que algú deia temps endarrere. Fer pànxing, però, no anava més enllà de fer el mandra, mentre que relax és emprat avui amb una ambigüitat considerable. I la gent busca el relax sense saber ben bé què és ni on trobar-lo.

L’estiu oficial que ara ha començat n’és una bona prova. En teoria, la tensió hivernal (treball) és substituïda pel relax (vacances). És una correlació que sovint falla. I si falla és perquè el relax no és una realitat objectiva, que es pugui adquirir en un establiment al mateix temps que es compra un vestit de bany, una gandula –que és com en deien a casa d’això que molts en diuen tumbona– o una canya de pescar. El relax és una possibilitat personal que cada u s’ha de fabricar a la seva manera. Hi ha algunes actituds o pràctiques considerades relaxants que per a determinats individus són enervants, i a l’inrevés. I encara més: allò que en certes circumstàncies pot relaxar, en d’altres és una font d’irritació o d’impaciència. La vida actual ens obliga a perdre molt de temps: en un consultori mèdic, en una cua en una oficina pública, etc., i veureu que hi ha dues maneres de reaccionar: els qui “no accepten” la situació i la viuen amb una exasperació creixent i els qui decideixen d’admetre el fet i procuren convertir aquella estona en un parèntesi, el més calmat i passiu possible, dins el ritme accelerat habitual.

La programació del relax em resulta impossible, deu ser cosa del meu caràcter. Però penso que tots hi guanyaríem si en comptes de confiar massa en l’eficàcia relaxant d’un període o d’un indret determinat –un mes de vacances, una estada en un tranquil racó de muntanya– aprenguéssim d’aprofitar minuts o llocs impensats. Afluixar la tensió, desconnectar el voltatge nerviós per pocs instants però amb una relativa freqüència cada dia. Més que tancar-lo un mes al garatge, el motor del cotxe agraeix que, quan fem carretera, alcem de tant en tant el peu de l’accelerador.

S’ha imposat tant, el mot relax, que ja el trobem com a títol de secció en les pàgines de petits anuncis. Avui, el Noticiero duu tres pàgines d’aquesta mena, i tota una és dedicada a oferir relax. Hi ha un centenar d’oferiments de pisos, maquinària, etc., i més de dos-cents oferiments de relax. Laila, Margot, Ingrid, Raquel, Sílvia, etc., avisen que dominen el relax francès, l’anglès, el turc, el brasiler, l’indonesi, el grec, el filipí, el tailandès, el tagàlog. Hi ha relax amb cafè, relax amb whisky, relax amb pel·lícules, i al costat de tantes temptacions: “Carla. Relax econòmic”.

Deia abans que el concepte de relax s’ha fet equívoc. En aquests casos no ho és gens. És claríssim. És allò que abans d’inventar-se aquest mot un oncle meu en deia, fent l’ullet, el “relaju”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.