A la Coma Cros de Salt una exposició ens ha recordat que les dones científiques han quedat en l’anonimat pel sol fet de ser dones. Les dades són preocupants: només un 8% dels professionals de la tecnologia són dones, un 33% són investigadores, un 16% estan en el sector digital, un 18% són estudiants d’informàtica a la universitat. El percentatge és més baix encara en els consells d’administració de les empreses. A la universitat, el nombre de dones catedràtiques no arriba al 15% i no és per menor capacitat de treball ni per mèrits. El 75% dels estudiants en ciències de la salut són dones, un 75% en farmàcia i un 85% en infermeria. En canvi, no arriben al 30% en física, en enginyeries i altres carreres tècniques. Les dones acaben els seus estudis abans que els homes i repeteixen menys cursos. A primària les docents voregen el 80% i poc més del 50% a secundària. Són el 35% dels professors universitaris i un 35% són catedràtiques. Els càrrecs de responsabilitat majoritàriament tenen cara masculina. La societat, a través dels poders públics i amb la col·laboració dels mitjans de comunicació, publicitat per exemple, potencia la imatge de la dona bleda, sensual i submisa. Fixem-nos també en determinats programes de televisió basats en el reclam femení i en professions bàsicament artístiques. Per contra, la dona està absolutament bandejada dels mitjans quan es fa referència a la ciència i la tecnologia. Ha calat profundament l’argument que els homes es veuen atrets per les coses i les dones, per les persones. Les evidències i la investigació més recent ens confirmen que les dones són igual de competents o més que els homes, tant en ciències com en humanitats, amb més empatia i gestió emocional, que les fa molt aptes per a les STEM (ciències, tecnologia, enginyeries i matemàtiques). No és l’empresariat, ni les universitats, ni els polítics, tampoc els feminismes han de fer aquest pas en solitari, sinó les administracions educatives, la cultura en general a través de l’educació insistent i permanent sense abaixar la guàrdia. Calen més accions intensives que trenquin el fracàs en la recerca del talent femení en un marc legislatiu i econòmic que hi acompanyi, lluny de paritats que no responen a la igualtat real de capacitats i salaris. Potser així algun dia aturarem la creixent bretxa de gènere.