La Comissió Europea estableix que l’any vinent tots els països membres han d’assolir el 55% en recollida selectiva. És a dir, separar correctament més de la meitat de les fraccions que es poden reciclar o que poden tenir una segona vida útil. Malgrat els esforços, les campanyes i les inversions en nous sistemes, Catalunya encara és lluny de complir amb les expectatives. I ara el temps s’escurça. Al Maresme, per exemple, les darreres dades parlen d’un 46% global de recollida selectiva, però amb grans diferències quan s’abaixa el focus i es concentra en cada població. De fet, hi ha dues màximes que es compleixen independentment de les casuístiques pròpies de cada municipi. Les ciutats grans reciclen menys que les petites i la recollida porta a porta o de contenidors tancats o mòbils obté millors resultats. El camí, doncs, està traçat i darrerament ja hi ha hagut passes en aquest sentit. Mataró ha apostat per nous sistemes a determinats barris que es volen estendre arreu de la ciutat, Vilassar de Mar anuncia canvis a la tardor i Premià de Mar ha engegat la recollida amb contenidors intel·ligents que han provocat el rebuig organitzat d’una part de la ciutadania. Els veïns denuncien que el sistema digital que es fa servir vulnera drets fonamentals perquè accedeix a informació privada. Aquests intents, amb més èxit o menys, topen amb altres municipis on les actuacions per complir amb els objectius es limiten a anunciar un increment del servei coincidint amb la temporada turística, per allò de cobrir l’expedient i que els de fora trobin neta la població. Un pedaç, vaja. Afrontar canvis en el reciclatge per aconseguir millors resultats no és una feina fàcil, ni barata, ni especialment agraïda, perquè tot allò que demana un esforç als ciutadans sembla un impossible i rebrà crítiques i oposició. Però no hi ha cap altra opció i si les campanyes amables no han fet ni fan la seva feina, potser caldrà impulsar altres incentius que tenen a veure amb la butxaca: reduccions de la taxa si es fa bé la feina o multa si no es fa bé.