Pink Barcino és la nova escultura monumental de Barcelona. Situada a l’avinguda Diagonal, a la cruïlla amb el passeig de Gràcia, l’ha creat Lluís Lleó, artista (bon artista) barceloní que fa trenta anys que viu a Nova York. La peça representa precisament aquest encreuament per celebrar els 200 anys del passeig de Gràcia i ha estat impulsada per la Fundació Barcelona Promoció, l’Associació Amics del Passeig de Gràcia, l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Salvat, que l’ha pagada (el preu no ha transcendit). No passa desapercebuda perquè és rosa, el color que Lleó associa amb el “glamur” del carrer més emblemàtic de l’Eixample. Com a mínim s’estarà en aquest emplaçament fins al 2025. A les xarxes socials l’han criticada de valent, però això no és cap novetat: l’art a l’espai públic acostuma a rebre sentències més severes que, què sé jo, uns bancs incòmodes que s’instal·len en una plaça. Els artistes són tractats gairebé de criminals. Semblaria que l’únic que té capacitat per embellir les ciutats serien rèpliques d’escultures clàssiques, què sé jo, un David de Miquel Àngel al mig de la plaça de Catalunya. Per a un artista contemporani sí que ha de ser un bon repte embellir una Barcelona que als indígenes perepunyetes cada vegada ens agrada menys. Ves que no sigui aquest el problema de fons.