Opinió

El voraviu

Inicien amistat perillosa

PP i PSOE ens obligaran a dir-los cada dia que ens agrada la fruita

Rick Blaine (Humphrey Bogart) tanca Casablanca (1942), de Michael Curtiz, amb una celebèrrima reflexió al capità Renault (Claude Rains). “Louis, crec que aquest serà el començament d’una bonica amistat.” Dimarts, a Brussel·les, després del pacte per a la reforma i renovació del CGPJ, el popular Esteban González Pons va parafrasejar Rick en les declaracions a la premsa. No la va qualificar de bonica ni de res, però va assegurar que els dos anys de negociacions amb Bolaños havien marcat “l’inici d’una amistat”. El ministre Bolaños el va acomboiar. “Les crisis mes greus es poden resoldre amb la negociació.” Agafa’t fort, Pauleta, diria l’àvia Neus! No sabem si realment l’amistat de Rick i el capità Renault va ser bonica. Ni sabem si va arribar a algun lloc o va quedar en els fogots d’aquella nit a l’aeroport després de facilitar la fugida a l’estimada Ilsa Lund (Ingrid Bergman) i al seu marit Victor Lazslo (Paul Henreid), perseguit pels nazis. Calceu-vos, però, d’aquesta amistat PP - PSOE de la qual fins ara no s’amagaven els gerros xinesos i algun franctirador dels dos partits, però que comença ja a fer salivera als càrrecs institucionals. Quan acabin de decidir que ja no cal aturar la dreta, que cal negociar-hi, i que ho poden fer amb la consciència tranquil·la perquè hi ha dues dretes mes enllà del PP, uns i altres ens obligaran, dia sí i dia també, a dir-los ben alt i ben fort que ens agrada la fruita. Fins que marxem!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.