De la nostàlgia a la realitat
Ara, amb un estil ple de melancolia, Sagarra potser evocaria imatges dels pins que abans s’inclinaven sobre el mar
Els de terra endins anàvem a marina per fer un canvi d’aires. Per a la majoria de famílies, els mitjans de transport dels anys seixanta eren l’autobús, el Seat 600, el Simca 1000... Preparar el fato podia ser una descripció pròpia de la novel·la costumista. Al sostre del cotxe i amb un esforç col·lectiu, hi col·locàvem la panera de vímet, amb el parament de la taula, les cadires i taula plegables, el para-sol de tots colors i la nevera de pícnic repleta fins a dalt (ensala russa, truita de patates, tomàquet, ceba i olives, fruita fresca, i alguna ampolla de vi o gasosa). Tot ben subjectat amb unes gomes tensores elàstiques amb ganxo. Les platges eren poc massificades i després d’una bona banyada o pescada, l’olor de pi i de brisa marina feien del dinar un moment especial pels grans i menuts, amb rialles i jocs. Josep M. de Sagarra, escriptor costumista, en la novel·la Vida privada, en què desfilen tres generacions de la família Lloberola i els canvis de la Barcelona de l’època, descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l’home i condemna els nous valors socials de l’època: l’afany de figurar, l’aparença externa i la possessió material. A La febre d’or de Narcís Oller, el tema és l’obsessió pel diner, centrada en la figura del nou-ric que genera l’economia especulativa. Ara, amb un estil ple de melancolia, Sagarra potser evocaria imatges dels pins que abans s’inclinaven sobre el mar, dels camins de ronda envoltats de vegetació mediterrània i de les aigües cristal·lines, ara desfigurades per la pressió humana. La seva descripció de la degradació de la Costa Brava combinaria elements de denúncia i d’elegia per un paisatge que, tot i els canvis, conserva la seva essència, però que reclama una protecció i una cura que sovint semblen absents. Oller, conegut per la seva capacitat de retratar la societat catalana del seu temps amb una mirada detallada i analítica, hi podria incloure personatges representatius dels diversos actors involucrats en aquesta transformació: promotors immobiliaris, polítics, residents locals i turistes. Potser ens falten escriptors com Sagarra i Oller per mostrar a la societat els conflictes d’interessos, les pressions econòmiques i les decisions polítiques que han contribuït a la situació actual.
