“De vegades, quan obro les finestres, tinc la impressió que els arbres salten dins l’estança.” Ho va dir Iannis Ritsos, un dels millors poetes grecs del segle XX, a Quarta dimensió, traduït per Joan Casas i editat a Adesiara, en un volum que inclou 17 monòlegs poètics en què ofereix la seva particular visió del món. Potser tenim més present Kavafis, de la poesia completa del qual disposem per primer cop traduïda al català per Eusebi Ayensa i editada per Flaneur, i del qual molts hem cantat el Viatge a Ítaca perquè Lluís Llach en va fer àlbum, ja fa uns quants anys. Kavafis, model universal que escriu sobre la tolerància, el dolor humà, la malenconia i el viatge. Ritsos el devia tenir de referent, si més no el 1962 va publicar 12 poemes per a Kavafis. Ritsos, militant comunista que va ser empresonat més d’un cop durant la dictadura de la Junta de Coronels, havia tingut molt de ressò per la seva obra combativa, i després va ser esborrat de l’imaginari públic. Ben recuperat, doncs, ara, en aquesta Quarta dimensió, que també es mou en el bagatge mitològic i de noms com ara els d’Antígona, Ismene, Orestes, Agamèmnon, Ifigènia, Persèfone, Àiax, Helena, Fedra i Electra.

La dramatúrgia ens ha anat acostant les seves històries de manera periòdica des que es representaven. Són també el nostre llegat, des d’Homer, L’Odissea, i La Ilíada, que després han donat matèria a Carles Riba i les seves Elegies, amb Súnion, evocaré el teu nom, o en aquest present a Mireia Calafell, guanyadora de l’últim premi Carles Riba amb el seu poemari Si una emergència, on també podem trobar Esponges de mar a Kálymnos. Llegat mil·lenari que ens travessa, que construeix el nostre marc cultural. Meritxell Blay, als textos, i Genie Espinosa, a les il·lustracions, han versionat L’Odissea, com no te l’havien explicat mai, editat a Inuk, i així ens ajuden a refer el viatge d’Ulisses, el que podem fer tots plegats, obligant-nos a saber d’on venim, ara que les lectures obligatòries escolars no entren a la selectivitat.