Sergi Sabrià va parlar de “campanyes properes a l’activisme”. I va citar l’enviament d’un grup de mariachis a la seu de Junts mentre se celebrava la reunió en què la direcció del partit decidia si sortia del govern. Ni del dret ni del revés es podria considerar que sigui aquesta una acció de comunicació. Aconseguiria, això sí, moltes fotos, piulades i repiulades a les xarxes socials. Però, en què beneficiaven els mariachis Esquerra? probablement en res. Només era una manera de fer mofa del rival, amb diners del partit i sense logotip. Perquè aquesta iniciativa i altres, com les sardines a Rodalies o el cartell de Xavier Trias i Jaume Collboni fent-se un petó, anaven despullades de la marca d’ERC. Tampoc hi era en els vídeos que es fabricaven amb “una intervenció desafortunada del rival”. Vídeos que estaria bé saber on es difonien tenint en compte que Esquerra ha estat assenyalada com una força que fa ús de comptes falsos a l’antic Twitter –el 2019 n’hi van eliminar 130. “Potser les campanyes contemporànies no són tan boniques com ens agradaria però la partida la juga tothom”, es va excusar Sabrià. Segur que té raó. Però potser, a més de l’afer Maragall, també caldrien explicacions d’aquest “activisme” de l’erosió i la confusió a què s’han abonat els republicans.