Quan tenia una dotzena d’anys em van dur als toros. Des que la meva tia vella Joana, germana de la meva àvia, exiliada, va obtenir el passaport al consolat de Pau (Bearn, França), venia a casa els estius amb el cotxe de la seva filla Vera i el net Sergi que l’acompanyaven. Un mes per veure la família, anar a la platja, xerrar incansablement i sobretot llegir –mare i filla eren grans lectores. Servidor amb molt de gust les solia acompanyar cada dia perquè representava unes setmanes d’ambient absolutament altre que el de pagès: sortir del poble i, durant la jornada, a la platja banys i dinar, i al vehicle cantar cançons en castellà i en francès de l’època de la tia àvia: Los cuatro muleros (la popular), Chevaliers de la Table ronde, etc. Un dia van decidir que assistiríem a una corrida de toros que se celebrava a Girona. De l’espectacle només retinc el rejoneador Ángel Peralta, però sí que recordo una performance paral·lela. La Vera, d’uns trenta anys, infància i adolescència a l’URSS i joventut a França, tenia una figura escultural i una mirada directa, franca i serena com no la tenien llavors gaires dones del sud de l’Albera. Solia vestir unes minifaldilles tan reduïdes que només li tapaven les calcetes si mantenia la verticalitat, però no pas si s’ajupia, si s’asseia segons com, etc. Resulta que als toros vam tenir a prop tres o quatre homes que anaven junts i parlaven espanyol, mentre que les meves parentes entre elles solien parlar en francès, la qual cosa va fer creure als locals que eren turistes corrents, com tantes altres. Com que suposadament no els entendríem van animar-se a comentar en veu alta els atributs físics de la Vera i les possibilitats que s’imaginaven amb una dona com aquella, sense estalviar-se de referenciar cap part de la seva anatomia, la que es veia i la poca que quedava oculta. Tots vam fer-nos el distret fins que, acabat l’espectacle, la Vera se’ls va adreçar en un quasi perfecte castellà –les guturals dels francesos no les ha evitat mai– per felicitar-se que l’haguessin trobat tan esplèndida tal com havien precisat i reiterat durant la corrida. Poc després un manobre estat de Badalona cantava que no me gusta que a los toros te pongas la minifalda...