L’art no és només una experiència estètica. És també una eina de coneixement i investigació. I és així com la utilitza l’exgalerista Ramon Sicart, que des que va deixar el seu espai físic a Vilafranca del Penedès ha exercit la seva antiga feina amb més llibertat que mai i deslligada de factors de mercat. Sicart fa ara d’entabanador –en el bon sentit del terme– d’artistes tot implicant-los en projectes de proximitat, lligats al territori. El darrer, Terra de llorers, pretén confluir les arts contemporànies amb la història del paisatge i l’entorn. En aquest cas se centra en la història del lloc d’origen de Sicart: Llorenç del Penedès. Sicart ha buscat la complicitat de 19 artistes i 8 estudiosos i ha editat un llibre i ha gestat un recorregut per espais emblemàtics del poble on es podran veure les obres dels artistes. El projecte, dividit en tres fases, va tenir una primera visualització el dia 6 de juliol, en què es va fer una restitució jurídica dels 21 represaliats pel franquisme a Llorenç tot col·locant llambordes commemoratives a la casa on van viure. Avui (19.30 h) es presenta el llibre i el 27 es farà una ruta per les obres. L’art, dèiem, és investigació també, i aquesta iniciativa ha contribuït a fer surar històries enfonsades a la mar de l’oblit històric. L’art contemporani del segle XXI és això: cercar noves veritats que il·luminin presents boirosos.