Aquesta setmana les màquines entraran al parc Joan Miró de Barcelona per instal·lar l’oficina tècnica de les obres d’ampliació de l’L8 dels FGC. Dilluns, a les nou del matí, es trobaran amb una manifestació dels veïns que, des de fa mesos, s’oposen a aquestes actuacions i demanen buscar alternatives per no haver de malmetre el parc. És la lluita de David contra Goliat, perquè l’administració –amb raons tècniques– no ha pogut atendre les peticions veïnals i ha optat finalment per tirar pel dret. Però, dels més de 170 arbres que s’havien de talar de l’única pineda que hi ha al barri, la mobilització veïnal n’ha salvat una cinquantena, que podran seguir fent ombra –la poca que quedi– fins que, una vegada acabades les obres, es pugui tornar a plantar pins. No, els veïns no han pogut parar les excavadores, ni fer moure l’oficina tècnica cap a una altre ubicació, però han salvat cinquanta arbres. Aquest és el poder que tenen les associacions de veïns, un poder i un deure, perquè, de fet, el paper del ciutadà també ha de ser vigilar de prop l’administració i fer-la moure’s. Avui són cinquanta pins, però fa anys va ser el cobriment de la Gran Via a Sant Martí o el compromís de Glòries. Si ho volen, els veïns són poderosos.