La tornada de Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez és una victòria. En un independentisme acostumat a les derrotes, que la secretària general d’ERC hagi pogut tornar de l’exili a Suïssa, on s’hi ha estat sis anys i quatre mesos, junt amb els altres quatre represaliats pel Tsunami Democràtic, és motiu de celebració. I més perquè el retorn és també una rotunda derrota per a Manuel García-Castellón, un dels magistrats més bel·ligerants amb l’independentisme. Una pífia del jutge de l’Audiencia Nacional ha acabat portant a l’arxivament del cas. I, malgrat que s’està imposant el relat que tot plegat és gràcies a la negociació i a la llei d’amnistia, és incert. La carpeta del Tsunami es tanca gràcies a la perícia de l’advocat Gonzalo Boye i al recurs que Marina Roig –advocada de la també encausada Marta Molina– va presentar al·legant que la pròrroga de la instrucció demanada per García-Castellón estava fora de termini. La bona feina dels dos és la que ha facilitat la tornada. L’amnistia, un mes després de l’entrada en vigor, avança a empentes i rodolons. I amb regust agredolç: hi ha més policies que represaliats amnistiats i el Suprem es resisteix a aplicar-la per a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, encara a l’exili.