Durant els anys setanta i vuitanta m’encantava Tossa de Mar. Ara fa temps que hi vaig poc, però el primer diumenge de juliol vam ser a la mar Menuda i vam llogar un caiac a uns xicots molt trempats. Hi havia força onatge i no vam poder arribar a cala Bona. Em va agafar una rampa. Ens vam dirigir a una cala petita plena de gent i vam tenir feina a baixar, ja que les onades ens empenyien contra la roca. Vaig caminar a pota ranca un parell de metres mentre l’Anna patia per mantenir l’equilibri del caiac i tot d’una un individu dels que estaven contemplant l’escena impassiblement li retreu que li tocarà el peu. Ella intenta explicar-li que jo tinc un problema i que fa el que pot, i el paio encara li engalta que aquell espai és el seu. Vist el panorama, torno al caiac i toquem el dos, sense que ningú de la gent que hi havia a la cala fes el mínim esforç per ajudar-nos.

Aquest diumenge passat estàvem tranquil·lament a cala Garbet de Colera, una platja on sempre hi ha espai i que té un pàrquing municipal on cobren 4 euros per tot el dia (a la zona verda de Tossa, una hora ja val més de 3 euros). De cop, des d’unes embarcacions que s’havien col·locat en bateria es comença a escampar música tecno de la més cutre, com si tots els de la badia de Garbet en fóssim seguidors. La falta de respecte envers els altres i aquest incivisme desaforat va durar hores i ningú hi va posar remei, fins que a mitja tarda van emmudir, suposo que perquè ni ells ho aguantaven més.

Havíem passat el cap de setmana a Portbou, un poble al qual li costa aixecar el cap. Al costat d’una sòlida i suggestiva oferta gastronòmica com la del Voramar, hi ha el tradicional restaurant Espanya, de l’exalcalde Manuel Flores. Doncs bé, tot l’edifici de l’Espanya està en venda. Vam trobar un parell de bars tancats i fa la sensació de poble que roman aturat en el temps, com el sorprenent hotel Comodoro, on vam fer una estada molt agradable. Dona gust banyar-se al nord de la Costa Brava perquè l’aigua és neta i no hi ha sobresaturació. Al setembre, hi tindrà lloc la IX Escola d’Estiu Walter Benjamin, a la biblioteca que du el seu nom, el primer pas del futur centre que ha d’ocupar les antigues escoles i el vell ajuntament.