Seguint amb la pintura, després de L’estiu que forma part de Les quatre estacions d’Arcimboldo, m’agrada fer present en aquestes ombres un oli sobre tela de Suzanne Valadon, L’estiu o Adam i Eva, que actualment es pot veure al MNAC dins de l’exposició amb un títol que, al nom de la pintora, hi afegeix Una epopeia moderna. Datat l’any 1909, ella s’hi autoretrata i retrata el que aleshores era el seu nou amant, el també pintor André Utter, amic del fill (Maurice Utrillo, un altre pintor) de qui va ser model de diversos impressionistes. Com anuncia el títol de l’obra, no ho fa de manera realista, sinó de manera mitològica i així simbòlica. En el seu cas, també de forma idealitzada amb una imatge rejovenida: no és per res que, en començar la relació, Valadon tingués 43 anys i Utter, 23. Però d’alguna manera també simbolitza que ella (qui va autoretratar-se a la vellesa amb realisme) se sentís rejovenir amb nous anhels amorosos. Representant-se com els personatges bíblics primigenis, la simbologia també s’hi insinua com el desig d’encarnar una mena de nous homes i noves dones (sense el pes de la culpa) en la refundació de les seves relacions. Tanmateix, continua fent-s’hi present la maleïda poma. La transgressió del que és prohibit? O una premonició de la dificultat d’un alliberament moral? Potser, però, el més significatiu d’aquest quadre és que, originalment, Valadon va representar nu el seu amant, però va haver de cobrir els genitals amb unes fulles per poder exhibir-lo l’any 1920, 11 anys després de pintar-lo, al Salon d’Automne de París. Es considera el primer nu masculí pintat per una dona (les dones no podien retratar homes despullats) i encara van fer-lo tapar. No hi va haver cap problema amb el fet que ella s’autorepresentés nua.