Manel Lladó, fotògraf

Vaig conèixer en Manel Lladó a principis dels anys noranta. Ell ja feia gairebé una dècada que era fotògraf en aquest diari. Sempre he pensat que en Manel és un professional rigorós amb un posat de concentració i un gran sentit de l’humor que no sempre regala. En Manel es jubila després de 40 anys de professió. Fa gairebé un any que es va anunciar que cedia el seu fons fotogràfic a l’Inspai, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, un servei públic de conservació i difusió d’imatges de les comarques de Girona que forma part de l’àrea de Cultura, Noves Tecnologies, Esports i Educació d’aquesta institució gironina. Un fet generós que ens permetrà a gironins i gironines en algun moment gaudir d’aquests 40 anys de la història gironina en imatges, més de 250.000, on podrem veure, viure i reviure els canvis urbanístics del territori gironí, esdeveniments polítics i socials de les comarques gironines, successos, i molt més. En Manel em va dir que la seva filla l’havia animat a prendre la decisió de cedir el seu fons fotogràfic, que pensava que aquesta era una bona fórmula de compartir la seva vida, el seu llegat. Com us deia al principi d’aquest text, vaig conèixer en Manel a principis dels anys noranta, quan ell feia també fotografia de moda. Tots tenim un passat i d’aquella “època” fins fa uns mesos en guardava molt bons records i unes quantes fotografies. Fins que un dia rebo una trucada d’en Manel. “Em jubilo, Montse. Dono el meu fons fotogràfic a la Diputació, però les teves fotografies de retrat d’estudi si les vols te les dono, tinc un piló de negatius...” Vàrem quedar i em va donar una carpeta plena de moments de vida d’aquell temps, dels meus vint i pocs. No saps, Manel, la il·lusió que em fa tenir-les. Aquest juliol va venir a cobrir l’acte central del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple a la piscina de la Devesa, un dels últims esdeveniments socials que li ha tocat cobrir com a professional en actiu, i, com sempre, amable i rigorós. Ets generós, Manel, i una mica John Wayne, l’home tranquil. Espero que gaudeixis molts anys d’aquesta nova etapa vital, la de viure. Estic convençuda que et retrobaré “càmera en mà” més d’una vegada, perquè la teva professió és la teva passió. Gràcies per tot, Manel. Enhorabona per tot.