‘Il sorpasso’

Hi ha altres pel·lícules que també trans­cor­ren al Fer­ra­gosto, però no n’hi ha cap, em sem­bla, tan sig­ni­fi­ca­tiva com Il sor­passo, que la dis­tri­bució espa­nyola va reba­te­jar com La esca­pada. Ate­nent al títol ori­gi­nal, en català podem ano­me­nar-la L’avançament: El des­ver­go­nyit Bruno Cor­tona (Vit­to­rio Gass­man) gau­deix, com ho intenta a cada moment, avançant cot­xes con­duint l’espor­tiu Lan­cia Aure­lia B24S (el seu pro­pi­e­tari era el pro­duc­tor Mario Cecchi Gori) fins a un desen­llaç fatal que no reve­laré per si algú que em lle­geixi no ha vist aquesta comèdia enve­ri­nada de Dino Risi feta pre­sent ahir a propòsit del 15 d’agost: Fer­ra­gosto. El cas és que Cor­tona, en aquest dia de gran festa laica a tot Itàlia, va d’un lloc a un altre amb un jove que acaba de conèixer casu­al­ment: un estu­di­ant de dret (Roberto Mari­ani/Jean-Louis Trin­tig­nant) que repre­senta una altra mas­cu­li­ni­tat i una altra manera, asse­nyada i endreçada, de ser en la vida. O en la soci­e­tat?

Ahir vaig dei­xar la pare­lla pro­ta­go­nista a Cas­ti­gli­on­ce­llo. Després, de manera ines­pe­rada, Bruno du Roberto a casa de la seva esposa (fa anys que s’han sepa­rat, però ell ha evi­tat l’anul·lació del matri­moni) i de la seva filla, que fes­teja sense ena­mo­ra­ment amb un home més gran que li aporta una segu­re­tat ali­ena al pare. Aquesta comèdia exposa, com qui no vol, diver­ses opci­ons de vida men­tre, sobre­tot cap al final, la gent va a la platja (és una pel·lícula d’estiu) i fa el pos­si­ble per diver­tir-se com si, tal com ara, fos una obli­gació. Al prin­cipi, s’hi fa broma sobre Anto­ni­oni en boca de Bruno (“em vaig ador­mir veien L’eclipsi”) i així sobre la inco­mu­ni­cació i l’ali­e­nació. Però, en un altre regis­tre, crec que s’acosta a Anto­ni­oni i a La dolce vita, de Fellini.