Ara és l’hora... del relleu

Ho diuen les enquestes i ho han dit les urnes: hem perdut la Catalunya del 80% i la Catalunya del 52%; ja no tenim ni un consens majoritari al voltant del referèndum ni una majoria social a favor de la independència. Hem perdut –ja sigui a les urnes o al carrer– l’hegemonia, l’estratègia i també les regnes de les institucions.

No es tracta de buscar culpables sinó de buscar nous líders. Persones capaces de dibuixar un nou horitzó compartit, de construir complicitats i de crear il·lusió amb un projecte de futur per al país. Els líders de l’octubre del 2017 van pagar un preu molt alt per la defensa del referèndum. Els estarem eternament en deute com els estarem eternament agraïts. Però el seu sacrifici perdrà valor si ara no tenen la generositat de deixar pas.

No és una quimera: el relleu que va saber fer Òmnium va ser exemplar: Jordi Cuixart i Marcel Mauri van cedir el lideratge de l’entitat amb discreció, generositat i sempre amb actitud de servei al projecte col·lectiu. També van saber plegar Quim Forn, Jordi Sànchez, Carles Mundó, Anna Gabriel i tants altres líders que han tornat a les seves carreres professionals sense reclamar res, sense fer soroll i, el més important: sense fer de tap. L’Ara és l’hora que la societat clama avui és el del relleu als partits. Calen noves eines, noves estratègies i posar el comptador de retrets a zero. A Esquerra, Marta Rovira ja ha dit que plega i fa mesos que treballa per fer una bona transició. Ara caldrà veure si Puigdemont i Junqueras saben trobar (que no és gens fàcil) el moment de plegar, aquell precís moment que un líder ja resta més que no suma.