Sindicat remença
Relats i música van conviure, aquest 23 d’agost, en un paratge tranquil i frondós on hi ha una antiga parròquia al costat d’un cementiri. Aquest cementiri guarda les restes d’uns avantpassats que van lluitar per la llibertat dels seus drets en un moment clau de la història de Catalunya. Molts dels cognoms de les làpides figuren també a les actes del llibre del Sindicat Remença, primer sindicat agrari d’Europa.
Tots els espectacles de Tons i Sons d’aquest estiu, a ermites del terme municipal de Santa Coloma de Farners, han esdevingut d’una bona qualitat musical i molt il·lustratius. La vetllada de divendres passat, a Sant Andreu de Castanyet, n’és una mostra. Va començar amb una interessant explicació per part de Joan Llinàs, del grup Atri Cultura, sobre l’origen de la parròquia i la forma de vida dels seus feligresos i de la pagesia del segle XV. Va remarcar que els remences eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. Les fortes tensions que es manifestaven entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, va aconsellar el rei Alfons, des de Nàpols, a dictar l’1 de juliol de 1448 una reial provisió, en la qual permetia reunions de pagesos per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenció. Amb aquesta finalitat es va constituirun gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué més de mig miler de reunions controlades per un oficial reial. Aquestes trobades es recullen al Llibre del Sindicat Remença. El llibre, que es conserva a l’Arxiu Municipal de Girona, és un document manuscrit en llatí que conté les actes de les reunions per triar els síndics o representants dels remences de diverses diòcesis catalanes. Els seus escrits són un precedent de l’abolició de la servitud i expressen la voluntat dels vassalls d’un territori.
Després de la fantàstica xerrada es va gaudir d’una magnífica actuació musical amenitzada per Eiron Quintet, cinc joves que van fer vibrar el públic amb les melodies i cançons que van interpretar.
L’acte va finalitzar amb un tast de dolços típics de la terra acompanyats d’un xarrup de ratafia, tot comentant com els nostres avantpassats lluitaven per la llibertat.