Exponencialitats

Llegir llibres de no-ficció mentre gairebé tots els teus amics es passen el dia comentant les sèries de moda és, sens dubte, una tasca feixuga. Però me n’he sortit bastant bé aquest estiu. M’he empassat el fantàstic llibre Exponential organizations 2.0, dels experts californians en innovació Peter Diamandis i Salim Ismail. Una lectura a estones poc agradable, perquè m’he hagut d’esforçar a comprendre coses com les “fitxes no fungibles” (NFT, non fungible tokens), les criptomonedes i el model Octalysis de motivació. Però, més enllà d’aquestes petites molèsties, el text és cabdal per mirar de comprendre quin futur espera les nostres empreses.

Una organització exponencial, o Exo, és, segons els creadors del concepte, una empresa amb propòsit, àgil i escalable que fa servir tecnologies accelerades per digitalitzar, desmaterialitzar, democratitzar i desmonetitzar els seus productes o serveis per tal de rendir un mínim de deu vegades més que qualsevol de les seves competidores no Exo. D’entrada, la definició no és fàcil d’assimilar. Per això és important seguir llegint el llibre, que explica les onze característiques fonamentals de les Exo. No tinc espai per detallar-les totes, però miraré de destacar alguns punts que m’han cridat poderosament l’atenció.

Les EXO procuren no tenir més que el personal imprescindible, a vegades un simple grup d’unes quantes desenes de persones, o fins i tot menys. També procuren subcontractar tots els actius que no són estrictament necessaris. Això fa que les despeses en recursos humans o en actius materials siguin escasses i permetin una escalabilitat molt ràpida si les coses van bé. TaskRabbit, Netflix Prize, Airbnb i MBO Partners en són bons exemples. Imagineu la diferència de cost entre tenir i mantenir una habitació d’hotel per a una empresa tradicional del sector i per a Airbnb.

Les EXO funcionen mitjançant poderosos algoritmes, que permeten fer les operacions de manera àgil i escalable i, sobretot, a través de la intel·ligència artificial. D’aquí a uns quants anys, fins i tot serà possible que les empreses siguin dirigides per mecanismes d’IA pel simple fet que no seran víctimes dels biaixos cognitius propis de l’espècie humana. Més enllà d’aquest escenari, la IA permet accelerar les operacions, com ja s’està veient en el sector biomèdic, d’una manera sorprenent. Els algoritmes ja estan resolent problemes per si mateixos, perquè estan aprenent a comportar-se com els humans, amb la diferència que aprenen molt més ràpidament i, com ja he dit, sense tants biaixos innecessaris.

Però un dels aspectes més interessants de les Exo és, sens dubte, l’experimentació i, com a conseqüència, l’autonomia dels treballadors i la pràctica absència d’estructures jeràrquiques. Tot un repte per als amants del management de tota la vida. En efecte, les organitzacions exponencials experimenten de manera constant, emeten hipòtesis sobre nous productes, serveis o processos i miren de refutar-les o, amb sort, validar-les. Casos interessants en aquest sentit són Spotify, Booking.com i Zoom. Per tal d’instaurar una forta cultura d’experimentació, cal donar molta llibertat de moviments a la gent, crear una cultura basada en l’autonomia i allunyada dels organigrames o coses semblants. Les Exo són, de fet, DAO (decentralized autonomous organization) i adopten estructures organitzatives molt planes, en xarxa o en equips autogestionats. Les famoses holocràcies, que són en canvi difícils d’implantar en empreses tradicionals, amb algunes excepcions com el cas de la xinesa Haier.

Catalunya no va endarrerida en Exo. Ben al contrari: des de fa temps s’han impulsat polítiques clares i eficients que han permès que la realitat exponencial sigui un fet a casa nostra. Empreses com Oniria Therapeutics, Uobo, ScentXP by Puig i Suara Cooperativa, entre d’altres, són exemples contundents de la realitat de les Exo entre nosaltres. Ara cal que les empreses tradicionals, fins i tot les públiques, comencin a implementar canvis d’aquest tipus. Segurament ho hauran de fer de manera lenta i segura, però serà necessari que s’hi posin. Els temps canvien tan de pressa que les empreses es veuran obligades a seguir el mateix ritme, els agradi o no.

Peter Drucker deia que la millor manera de gestionar el canvi és crear-lo. El marc mental de les organitzacions exponencials permet deixar de pensar com sempre ho hem fet i obrir-nos al canvi, al misteri i a la transgressió.