Els polítics han de saber geografia i els qui ja en saben haurien de revisar de tant en tant els seus coneixements sobre el territori i les seves variacions. L’actiu més important d’un territori és l’existència de mar i d’una costa accessible o un riu navegable. Madrid és l’única capital europea que no té ni mar ni un riu navegable, ja que el Manzanares no té gairebé ni el títol de riu. Els pobles interiors dels continents que no tenen costa són els menys desenvolupats. És el que es dona a l’Àfrica i a l’Amèrica llatina. Bolívia va declarar la guerra a Xile per aconseguir un accés a la costa. És un exemple. La Gran Bretanya ha tingut sempre un gran poder mariner gràcies a les seves costes retallades que faciliten la creació de ports.

Catalunya té uns 300 quilòmetres de costa i això li ha permès tenir un comerç d’una certa importància des de fa segles. Catalunya és, per criteri geogràfic, un territori europeu. No pot haver-hi antieuropeistes entre els qui saben una mica de geografia. Una Catalunya independent serà sempre una peça d’una Europa que desconeix si serà federal o no. La Gran Bretanya va fer el Brèxit perquè era una illa separada del continent, però ara ja comença a penedir-se’n.

Un altre tema a comentar i relacionat amb la geografia és el nivell de temperatures. Els 300 quilòmetres de costa i les platges han atret un turisme molt discutit ara, però que és i serà fonamental per al desenvolupament català. Catalunya ha passat de ser una potència de la indústria tèxtil a ser una potència turística. A la qual hi podríem afegir les Balears. Però el clima de Catalunya és molt variable. Catalunya presenta unes variacions termals considerables entre la costa i el Pirineu. Es van demanar els Jocs Olímpics d’hivern, tot i que suposava un gra massa. Però Catalunya és un país en el qual fa uns quants anys es feia una cursa d’esquí tradicional a Vall de Núria i al cap de dues hores els mateixos esquiadors feien esquí aquàtic, amb un vestit de bany molt diferent del que portaven per fer esquí alpí.

Pel que fa a les relacions amb Europa, seria indispensable que hi hagués una bona autopista i una bona comunicació per ferrocarril que lligués les principals capitals europees fins a arribar a la costa andalusa, seguint la línia del Mediterrani. Però ni l’autopista ni el ferrocarril no han estat possibles en la seva integritat gràcies, o per desgràcia, a una actitud del govern espanyol a la qual ja estem acostumats. A Madrid li interessa més tenir el seu mar a València i una relació més ràpida amb les principals capitals andaluses. Felipe González i Alfonso Guerra van triar la línia de tren d’alta velocitat Madrid-Sevilla com la primera d’Espanya, tot i que sabien perfectament que no seria la més concorreguda.

En definitiva, l’economia de tots els països, i especialment l’economia catalana, depenen molt de la geografia. Nosaltres estem força ben situats. Però, per una altra banda, ens veiem enfrontats al problema que representen els països del sud del Mediterrani, ja que estan molt a prop de nosaltres. Problemes molt diversos. Recordo que el cap de la rebel·lió algeriana contra els francesos tenia la seva base a l’Hospitalet de l’Infant.