No et crec, Junqueras

Ni amb fum de sabatots empassaré el que has explicat a la presentació de la candidatura. Gripaus no, gràcies. És evident que uns dolents dolentots (en tots els sentits de la paraula) varen organitzar una estructura B que funcionava amb plantejaments B. En alguns casos es feia a cara descoberta, com quan a l’Alfred Bosch, que s’havia guanyat en primàries l’estampa d’alcaldable, l’hi vàreu fer canviar per la de conseller d’Exteriors. Us vàreu posar al cap que el cognom Maragall tibaria més vots i la B es va menjar la A. Canvi d’estampetes i a córrer! En casos com l’Alzheimer, els mariachis o el ninot del pont, necessitàveu passamuntanyes. Que els dolents dolentots eren els de sota teu, Marta Rovira inclosa, i que a tu des de la presó et podia resultar complicat posar-los a rega, m’ho podria creure, Oriol. Però, un cop en vas sortir, ara fa tres anys, els dolents dolentots varen continuar fent de B al teu clatell i tu a la lluna? Tres anys als núvols? I un cop vas saber-ho, per què no actuaves contra els dolents dolentots en lloc d’abraçar-t’hi un dia sí i l’altre també? El que et deia, Oriol. Ni amb fum de sabatots crec que t’ha fet passar vergonya la B, ni tota aquesta xerinola del sentiment legítim d’indignació que dius voler convertir en motor de canvi i de renovació i en un foc que ho renovi tot. Pots dir missa. No et crec. Si de veritat no en fossis part, la vergonya de la incompetència que hauries demostrat et portaria a la jubilació voluntària.