Rosalia i el català

Molt s’està criticant el piromusical que va tancar dimarts a la nit les festes de la Mercè. Que si és una promoció de l’activitat privada d’una cantant, Rosalia. Que si la presència en català de la selecció musical que ha fet l’artista de Sant Esteve Sesrovires ha estat escassíssima. Hi estic d’acord. De la llista que ha elaborat la cantant per al tancament de les festes només apareix una cançó en català, Milionària. I un total de quatre cançons seves d’una playlist de 15 temes. Però no hem d’oblidar que una d’aquestes cançons, Omega, va sonar dimarts per primer cop de forma pública, i que la dimensió d’artista global de Rosalia va fer que, probablement, molts fans d’arreu no s’esperessin fins trobar-la a la mitjanit penjada a les plataformes i es connectessin a la retransmissió del piromusical que es podia trobar, en directe, a través de les xarxes socials. I qui ho pogués seguir es va trobar la salutació de Rosalia (aquesta, sí, en català) i una bonica promoció de la ciutat, tot i que Barcelona no necessita, arribats a aquest punt, gaire més promoció internacional. Recordem també que anteriors seleccions musicals per al piromusical no han tingut la música en català com a protagonista exclusiva, sinó que s’hi han barrejat diferents llengües i estils. Però per un motiu que se m’escapa, i em resulta estrany, Rosalia no aconsegueix espolsar-se la imatge de xarnega i choni amb què molts la vesteixen, quan és una artista que s’atreveix a experimentar amb la música com pocs i que de tant en tant passeja el català pel món amb una repercussió que poquíssima gent aconsegueix.