La CUP fa venir por

Lle­geixo que després del procés de Garbí, tre­ba­llat durant el dar­rer any, albi­ra­rem una nova CUP en què les qüesti­ons pro­fun­des pro­ba­ble­ment con­ti­nu­a­ran sent tan pro­fun­des com sem­pre, però en què tro­ba­rem diferències impor­tants en les carac­terísti­ques polítiques que sabem dis­tin­gir els mor­tals. Es parla bàsica­ment de qua­tre coses. Dei­xa­ran que els elec­tes s’allar­guin més en els càrrecs. Ele­gi­ran un secre­tari gene­ral i un parell de coor­di­na­dors i por­ta­veus que seran els que comu­ni­ca­ran com a caps gros­sos de l’orga­nit­zació. Per­dran la por a entrar als governs i a ocu­par càrrecs. Entra­ran en la bata­lla per ven­dre el seu relat i fer-ne el relat domi­nant. Les qua­tre coses per sepa­rat ja fan por a la gui­lla, que deia l’àvia Neus. Jun­tes, com a gran reforma després d’un pro­ces de reflexió per les pata­ca­des elec­to­rals, la nova CUP em fa venir por a mi. Tinc la sen­sació d’haver vis­cut ena­mo­rat d’en Pas­qual perquè el tro­bava del tot ori­gi­nal, i veure’l venir sense elàstics blaus sub­jec­tats amb can­daus, ni el bar­ret de cos­tat, de color verd. També s’ha tret el gec, aquell gec d’astra­can pelut rive­tat de vellut. I ha dei­xat l’armi­lla amb cigrons per botons. La nova CUP, com en Pas­qual, ja no és del tot ori­gi­nal com cal. Jo ara li tinc por, a la CUP. Men­tre no vegi clar per on va no estaré tran­quil. M’agrada més boig cone­gut que savi per conèixer i les nove­tats són copi­a­des de tots els altres, i ja veiem on els han por­tat. Paciència, no em dei­xis!