Estalvia’t vergonya, Adif

Escarneixo Paco Umbral, aquell presumptuós i pesat periodista madrileny que fou icona de la Transició i les mogudes madrilenya i espanyola de la dècada dels noranta. He vingut a parlar del meu llibre, deia. Doncs això. Avui he vingut a parlar del meu llibre. El meu i el de nou-cents conciutadans de Vilanna i Bonmatí que divendres vàrem presentar un lligall de signatures amb què reclamem per als pobles la vella estació del tren de Vilanna, que cau a bocins. El 1969 es va perdre el tren d’Olot i si Adif, que n’és la propietària, no decideix estalviar-se la vergonya, un dia d’aquests perdrem l’estació. No s’hi ha fet cap obra de conservació i manteniment des de fa 55 anys, quan es va quedar sense servei, bo i que està declarada bé cultural d’interès local. Per a Adif no és res i mai han pensat fer-ne res, segons es desprèn de les gestions fetes i de les converses mantingudes des de l’Ajuntament de Bescanó, al terme municipal del qual està ubicada l’estació. ERC, Junts i la CUP, les tres forces representades a l’Ajuntament, donen suport als veïns. A Bonmatí veuen la misèria cada dia quan entren i surten del poble. La tenen a l’entrada. Els de Vilanna tenim una ruïna al menjador de casa. Ens hem cansat de veure caure l’estació i, ara que encara hi som a temps, esperem que Adif ho entengui, que s’estalviï la vergonya i que ens l’entregui en condicions. El tema és infinitament més senzill que Rodalies. Per a Adif és fer un bofarut. L’esperem!