Bassa d’oli parlamentària

Per art de màgia, el Par­la­ment s’ha con­ver­tit en una bassa d’oli després d’anys d’enfron­ta­ments dialèctics. L’apa­rença gene­ra­lit­zada és de calma i tran­quil·litat, tot i que les pro­ces­sons vagin per dins en un hemi­ci­cle on hi ha poca uni­tat d’acció i on tot­hom va a la seva. Un temps de calma era el que con­ve­nia en aquests moments, segons molts dels actors par­la­men­ta­ris.

El pano­rama actual ha fet que Sal­va­dor Illa esde­vin­gui el més llest de la classe. Fa dos mesos que exer­ceix com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i el seu ritme és desen­fre­nat, sense haver tin­gut temps per situar-se Per això ha dema­nat més temps per com­plir acords, sobre­tot el del finançament, i per poder donar res­pos­tes a les urgències cata­la­nes d’habi­tatge, d’infra­es­truc­tu­res, de sequera, menys burocràcia en l’admi­nis­tració i d’altres que espe­ren ser ges­ti­o­na­des tan ràpida­ment com sigui pos­si­ble. Temps per apro­var un pres­su­post que a Cata­lu­nya li cal com el pa que menja i ara per ara els acords són ine­xis­tents i els més calents encara són a l’aigüera. Amb l’actual pano­rama de manca d’acords és difícil que vegin el llum verd a prin­ci­pis de l’any vinent, perquè tot ple­gat aca­barà depe­nent d’un acord més glo­bal del PSOE/Podem amb els inde­pen­den­tis­tes al Congrés dels Dipu­tats.

Espe­rem que el govern Illa acabi de situar-se, i sobre­tot que ho acabi fent l’opo­sició, que cal que fun­ci­oni, en un país de tants caps tants bar­rets. Opo­sició que està cap­fi­cada en aquests moments en els seus res­pec­tius con­gres­sos. A ERC se li farà llarga l’espera, fins a finals novem­bre. Ani­ran sor­tint dal­ta­bai­xos com el denun­ciat aquesta set­mana per l’excon­se­ller Ven­drell. Temps de calma a Cata­lu­nya i temps més esve­rat a Madrid. A Pedro Sánchez li calen més que mai els vots de JxCat i ERC. Vol dir que ha de pas­sar de les parau­les als fets, i tot indica que està pre­dis­po­sat a cul­mi­nar acords amb JxCat per poder esgo­tar la legis­la­tura.