El voraviu
Institucionalitat o paperot?
Illa entra en un “girar fulls” embogit i en diuen “normalitat institucional”
Emmarcant-ho en la que anomenen “nova normalitat institucional”, el president de la Generalitat va assistir divendres a l’obertura de l’any judicial després d’una dècada d’absència dels caps de l’executiu català en aquesta cerimònia tradicional. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, agraint el “girar fulls” embogit en què ha entrat el president Illa, li ha dit que la institucionalitat no s’hauria d’haver perdut mai. Que bonics, jutges i polítics, quan volen! En realitat, el que no haurien de perdre mai els nostres representants institucionals és la vergonya. Seria la manera que no ens en farien passar tanta als ciutadans. Qui ho diu, que la institucionalitat és aquesta rastellera de recepcions, besamans, pilotades, inauguracions, desfilades i altres exhibicions d’ordre i concert protocol·lari per què es desviuen? Una cosa és la institucionalitat i la dignitat d’acció dels càrrecs públics i una altra la de paperots i paperots que s’atorguen i representen per fer-se els distingits i els poderosos i tenir projecció pública i social. Si les institucions són de tots, per què s’han d’utilitzar sempre a la manera dels uns? Només les ocupen vanitosos i exhibicionistes? I per què quan convé s’arracona algú? Per què a la presidenta Forcadell li varen dir, per escrit, que no calia que hi anés? Aquella sí que es podia perdre, d’institucionalitat? L’interès accelerat d’Illa per marcar la territorialitat espanyola i l’alegria de Barrientos fan olor de resclosit.