Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Antinòmies

Catalunya existeix. Un cop dit això, sabem molt bé que els catalans tenen –segons les seves idees, la seva procedència geogràfica i social, la seva exigència o la seva resignació, etc.– diferents “visions” de Catalunya, o conceptes, o vivències. Però hi ha una mínima i bàsica, si voleu, acceptació popular de la personalitat de Catalunya, que té, a més, una definició històrica i geogràfica prou coneguda –fins i tot en les mutilacions que ha sofert.

El País Valencià també “existeix” –d’acord amb la intenció amb què fem servir ara aquest mot–, i existeixen les Illes, i Euskadi, i Galícia, i les Canàries… També des de Madrid aquesta diferenciació és evident, i les “ex-peculiaridades regionales” han obligat els governs Suárez a organitzar una “política de les autonomies” que, per tal de posar aigua al vi de les nacionalitats, s’ha escampat per tot l’Estat. L’autonomia s’ha convertit en un “xupa-xup” “per al nen i la nena”.

Resulta, però, que el nen i la nena no saben com dur-se el caramel a la boca, perquè no n’han menjat mai. El que està passant, per exemple, amb el projecte preautonòmic de Castella-la Manxa és significatiu. Els partits estatals en aquells territoris no saben quina línia d’actuació han de seguir, i el poble es troba absolutament desorientat; els observadors afirmen que el desinterès és cada vegada més gran, i la viabilitat del procés autonòmic, molt dubtosa.

Llegeixo a “El País” que els representants socialistes de Guadalajara –que consideren la possibilitat de separar-se de Castella-la Manxa– no van voler assistir a la reunió del comitè regional a Villarrobledo, on es presentava l’esborrany de l’Estatut d’autonomia redactat pel PSOE, prou diferent del confeccionat pel Partit Comunista. El comitè assumí l’Estatut, i tornarà a estudiar-lo d’aquí a un mes, un cop acabat el període d’esmenes. Per la seva banda, Alianza Popular de Guadalajara ha celebrat un congrés regional a Conca, i el seu president ha declarat sense embuts que l’actitud que adoptaran “està supeditada a la decisió final de Madrid”.

O sigui que, d’una banda, Albacete no ha decidit encara si vol o no vol integrar-se en la regió murciana, i de l’altra Guadalajara es manifesta progressivament inclinada a desfer-se de Castella-la Manxa, amb la qual cosa és probable que el nom de Castella-la Manxa empari només una comunitat autònoma constituïda exclusivament per Toledo, Conca i Ciudad Real.

Tot plegat seria pintoresc si no es tractés d’una política governamental de desfiguració que inevitablement ens afecta. En el camp idiomàtic s’entossudeixen a desmuntar la indiscutible unitat natural de la llengua catalana, mentre que en el camp administratiu propugnen noves “unitats” que sovint els espanyols no senten com a pròpies. Més que d’una política d’autonomies caldria parlar d’una política d’antinòmies; “antinòmia”: contradicció entre dues lleis o regles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.