Daban i Tonietti, genials
Uns herois anònims que han alegrat la vida dels nostres fills i dels que els hem escoltat
Divendres, 25 d’octubre, els cantautors per a mainada Àngel Daban i Jordi Tonietti faran el pregó inaugural de les Fires de Girona. De pregoners, n’hi ha hagut molts, de bons i de no tant, però aquests dos animadors que han fet cantar i ballar famílies senceres durant cinc dècades bé es mereixen el reconeixement. L’Àngel celebra els 50 anys de trajectòria i aquesta efemèride coincideix amb el 40è aniversari de la tràgica mort de Xesco Boix, el pioner de l’animació infantil. Tonietti és un pèl més jove, però ha comptabilitzat més de 5.000 actuacions arreu dels Països Catalans, i també a l’Amèrica Llatina i en països europeus. La senzillesa i la humilitat caracteritzen aquests cantautors, que han actuat per diverses generacions de mainada i que han fet bandera de la llengua com a mitjà d’expressió universal. Ni Daban, ni Tonietti ni altres coneguts històrics cantautors com el mateix Xesco, Noè Rivas, Toni Jiménez o Lluís M. Panyella han estat prou reconeguts per un país que massa sovint té memòria de peix. Daban va fer incomptables actuacions i ha recollit cançons, contes, jocs de paraules i endevinalles populars. Fa poc ha publicat el seu últim treball, Els tresors de la Lluna, per celebrar els 50 anys. Ha col·laborat en diaris i revistes publicant contes i propostes didàctiques, i en programes de la ràdio i la televisió. Durant la primera meitat dels anys noranta va col·laborar en el setmanari Presència en les planes infantils d’El Puntet (creació de Joan Antoni Poch, JAP). L’Àngel i la malaguanyada dibuixant Anna Poch tenien al seu càrrec dues planes d’entreteniments, contes i trencaclosques infantils. Una delícia. Tonietti resumeix l’esperit d’aquests cantautors singulars, ja que ha actuat davant més de 15.000 persones, en un escenari amb tanques de protecció, i per a només tres infants, enfilat dalt d’una cadira. Ha cantat cançons dalt d’un remolc de tractor, a peu de terra, a sota d’un ametller, al damunt de sis taules de menjador d’escola, a dins d’un autobús, en una barca i en un munt de petits i bonics racons. Aquesta és la realitat d’aquests herois genials quasi anònims que han alegrat la vida dels nostres fills i, per què no, també de tots els que en un moment o altre els hem escoltat.