Què fa Puigdemont?

Ara que ERC s’ha autodestruït jugant a fer de Convergència, temo que Junts vulgui reeditar la Convergència que va liquidar fa quatre dies. Surten de Calella com un grup polític cohesionat a l’entorn d’un lideratge fort. Just el contrari del que es deia que era. Justes les característiques que s’autoatorgava ERC en contraposició al guirigall que li adjudicaven a Junts. En qüestió de mesos, pocs mesos, s’ha girat el mirall. La política té aquestes coses. Alhora que es presentaven com un col·lectiu cohesionat a l’entorn d’un lideratge fort, ERC s’obsessionava a eixamplar la base, ocupar el centre polític de l’esquinçada sociovergència i aconseguir l’hegemonia dins l’independentisme. Llegeixo els cronistes de Calella. Llegeixo les ponències. Llegeixo els discursos dels peixos grossos. Si la meva comprensió lectora no s’ha afectat per l’emoció de veure el Bernabéu assaltat i silenciat per la generació bracket, temo que Junts engegarà el 2025 pel mateix pedregar en què es va posar ERC el 2017. Puigdemont sap el que es fa i no pot fer gaire cosa més. Si els espanyols no se les foten fortes de veritat i Sánchez s’ensorra i arrossega Illa, venen dies en què l’independentisme institucional (Puigdemont i Junts inclosos) tornaran a la puta i la Ramoneta, a una mica de peix al cove i a eixamplar la base. Independència, autodeterminació i referèndum, a dormir el somni dels justos. Tots provaran de fer venir son als que no en tinguem.