Raons personals òbvies

Ni conec de res el com­pany de pro­fessió Alfred Costa ni conec la feina que ha fet aquests cinc anys al front de la tele­visió valen­ci­ana À Punt. Però em trec el bar­ret davant la seva decisió d’enviar-ho a pas­tar fang i dei­xar el càrrec per “raons per­so­nals”. Molt per­so­nals i molt òbvies. Mira que es deu haver arri­bat a uti­lit­zar en va vega­des i vega­des l’excusa de les “raons per­so­nals” quan es dei­xava un càrrec per raons que no es volien o no es podien dir. Però l’ine­fa­ble i negli­gent Mazón ha fet un guant a mida de la mà de l’Alfred Costa. Hi pot haver raó més per­so­nal per dei­xar la feina que saber que el dròpol del teu pre­si­dent l’estava ofe­rint, com una caci­cada més, a una teva com­pa­nya? Què fa algú decent i digne en un càrrec com aquest i amb un pre­si­dent del país com aquell? Diuen, els que eren allà per seguir-ho, que la tele­visió valen­ci­ana que diri­gia l’Alfred es va doc­to­rar aquests dies en un peri­o­disme excels, en un ser­vei públic de pri­mer ordre i en un res­pecte i una empa­tia cum laude cap als ciu­ta­dans. Ara, en pre­sen­tar per “motius per­so­nals” la dimissió irre­vo­ca­ble davant del Con­sell Rec­tor de la Cor­po­ració Valen­ci­ana de Mit­jans de Comu­ni­cació, demos­tra, com deia l’àvia Neus, que, de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena. Quants dinars de cinc hores neces­si­tarà ara Mazón? Tro­barà per al càrrec un ter­cer mili­tar que, men­tre els altres recons­tru­ei­xen, llevi la comu­ni­tat valen­ci­ana cada matí a toc de cor­neta?